L'incendi (XVIII)

Entre ambdues categories hi ha l’antic propietari de ca ma germana (cosí del que em van vendre la meva). M’el vaig trobar per la pista, amb dona, filles i un amic molt eixerit de la zona, el dissabte, el dia abans de l’incendi. Ahir va tornar a aparèixer, acompanyat pels mateixos familiars. Jo era a punt de marxar al CAP però encara vam comentar la cosa; l’amic aquest, vagament veí meu, havia rebut més o menys com jo.

Hauria estat una bona ocasió per dir-li a n’en, ja no recordo el seu nom de pila, però si el cognom: Calderón Calderón (dos cops, sí senyor) que ell i la seva família són bona gent, però que el que han arribat a llençar pel camp prop de les cases, com qui diu per la finestra, és de jutjat de guàrdia, fins i tot per l’època en la que es va practicar l’esport aquest del “happening” de la deixalleria universal.

Durant anys, a la que feies una passa o un sot per plantar alguna cosa et trobaves tresillos sencers, bateries, de cotxe, piles, ampolles de totes mides i condició (des de xampany De La Pierre fins a cervesa passant pel vi), llaunes, restes de motors, somiers, runa, bosses de plàstic de deixalles (devien ser aficionats a les paelles: les closques de musclo així ho indiquen), etc.

El foc, òbviament, havia posat al descobert brossa insospitada que romania amagada sota la vegetació (amb l’agreujant de que el vidre ha petat i recollir-lo s’ha convertit en una tasca de policia científica). Val que part d’això és imputable als obrers que van fer la casa o fins i tot als que venien a veremar, però  els tresillos, portes i finestres suposo que no… En fi, venim d’on venim i anem on anem.

Per internet i pels comentaris de mes germanes he sabut que entre la nebulosa d’amics d’en P. i l’U. ha circulat la brama que “el cercle màgic” de protecció que ella hauria invocat hauria funcionat i casa seva, Mas Aniol, s’hauria salvat gràcies a la intervenció d’aquestes forces magnètiques i angelicals benefactores. Pot ser. El cert és si bé és cert que el foc ha arribat a prop per una banda, sembla, és el conjunt de tota aquella banda de Cantallops la que s’ha salvat. O el cercle era més generós i va treballar a gran escala o simplement ha agafat la forma de vent favorable…

Parlant aprens també petits detalls, com que els bombers van tapats no tant per protegir-se del foc com de la calor que crema i fa impossible d'apropar-te del foc. Val a dir que el foc no és més que calor: a partir d’un cert grau tot, el que sigui, s’incendia (o deforma).

Qui més qui menys tothom estava d’acord que abans no hi havia incendis d’aquestes proporcions (tot i els migrats mitjans d’extinció del passat); els boscs eren nets i vius: la presència humana i les múltiples activitats que s’hi desenvolupaven el mantenien practicables i vigilats. Els conreus, actualment abandonats, feien barrera i delimitaven les zones incendiables.

Queda pendent d’anar a saludar el veí de Mas Baleta (allà on hi ha l’”Stonehenge” local). Serà l’ocasió de conèixer de prop casa seva. Jo també sóc curiós…

També haig de fer encara aquella trucada al veí que diu que els bombers van passar per casa…

En quant a visites, vaig rebre la de ma germana C. i la seva filla N. Va ser breu però em van donar un bon cop de mà amb la cendra esmunyida dins de casa i lligant les glicines (menys enfiladisses del que sembla). La C. em va ensenyar la gravació que tenien de l’estona viscuda en el poble amenaçat per les flames mentre jo havia marxat a avisar els alemanys. Se la veu a ella i a l’A. dalt del pick-up de l’ajuntament omplint el dipòsit-cisterna d'aigua (l’agutzil, esverat, els hi havia demanat un cop de mà). El color i la proximitat del mur de fum és realment impressionant.

L’endemà va ser el torn de la T. i en J., amb en Ph i un amic seu del mateix nom. Aquest darrer, tot just 40 anys, és tot un erudit, tota una eminència filosófica i teológica. Està llençant tesis molt polèmiques (subvencionades per la mateixa Església!, a qui ja ha avisat de la direcció de la seva recerca) en el sentit que Sant Agustí i Sant Tomàs, els pilars fonamentals del corpus teòric catòlic, són herètics (perquè neguen tota intervenció de l’home en l’obtenció de la gràcia…). Els musulmans, en una altra de les seves controvertides tesis, també surten mal parats: segons ell, el que passa per ser el potser més gran pensador de l’islam en realitat no seria musulmà… Divertit.

També posa en guàrdia davant les tesis anomenades "autoemergents": el materialisme ja no es limitaria a dir el com, sinó que s'atreviria a abordar el perquè, hauria esdevingut finalista. El sentit de la matèira i el seu desenvolupament estarien inclosos en la matèria mateixa. La visió immanentista s'hauria perfeccionat. Els defensors d'aquests plantejaments es coneixerien amb el nom de "transhumanistes". Interessant i curiós; a tenir en compte..

Entre els nombrosos interessos d’aquest encara jove estudiós (que viu a Granada i era camí de París en cotxe) també hi ha l’astronomia: de nit, enfocant el seu ipad cap a la bóveda celeste, sortia la part del cel enfocada passada pel cedàs d’un programa que et donava el nom de tot l’identificat (planetes, estrelles, constel.lacions), amb la possibilitat d’ampliar cadascun d’aquests elements. Tot plegat d’una gran bellesa i d’unes magnituds (noves, supernoves, sol, galàxies, etc.) que feien rodar el cap. La cosa es completava amb tot de fotos que té baixades des llocs d’internet de la NASA de la superficies dels planetes, com la de Mart.

Tot això ens va distreure una mica de l’incendi i les seves conseqüències.