Finalment es tracta de donar ales a 2 valors decadents: la
facilitat i la rapidesa. El somni i mite del guany ràpid i fàcil. La temptació
és eterna, i per molt que sapiguem que no existeix el diner fàcil i ràpid, o
que no porta a res de bo, tots, poc o molt, som sensibles a la crida. Altrament,
la loteria, amb totes seves variants i modalitats, no tindria l’èxit que té... Es
vol, per tant, un cop més, tocar la flauta de Hamelin, explotar la feblesa
humana, aprofitar-se de la desaforada i incauta passió per la vida que tenim
els humans. Som al davant d’un acte premeditat d’engany, d’entabanament a gran
escala, d’estafa programada i de llarga durada. Si promoure estudiadament,
estadísticament l’empobriment, la desgràcia, la infelicitat de la gent és un crim,
és al davant d’un que estem, i el mínim que es pot fer és cridar: compte, venen
lladres! El que és un drama és que no tots els crims siguin delicte, però
aquest tema és massa extens per entrar-hi ara aquí.
Evidentment ens vendran la cosa sota el seu aspecte més
glamurós, més d’anunci, més innocent, però sabem el que hi ha a sota, al
darrere, als costats de tot el muntatge... Però no importa, la imatge, el joc
de llums, colors i formes faran el seu efecte i seran molts els que, talment
els companys de viatge d’Ulisses marxaran a l’encontre de la seva perdició
(total o parcial, fulminant o progressiva).
Madrid està també competint per quedar-se la moma, però
Barcelona, sembla, té atots bastants decisius. Un d’ells és el mar, i més
concretament l’atracament dels creuers al port de la ciutat. Milers i milers d’ociosos
que han vist milers i milers de pelis i serials americans i que tenen el
cervell trepanat per milers i milers de foradets per on se’ls hi escola el
seny, el sentit comú, la intel.ligència. No és que no hi hagi casinos (encara
que siguin petits) en els creuers (dono fe de que és el cas), però lo que se’ls
hi oferirà – després de passar per la Sagrada Família i el Nou Camp- serà una
escapada a la ciutat de la diversió. A base d’alcohol i altres estimulants
fingiran que s’ho passen bé (i per uns breus instants potser fins i tot serà
veritat), però a molts la broma els hi haurà costat cara (sense poder-se
permetre prou).
Fem un càlcul aproximatiu: creuer de 3.000 passatgers; 300 s’apunten
a l’excursió; 250 juguen; 210 perden (40 guanyen). La mitjana de les pèrdues és
de 250€ per càpita; la mitjana dels guanys (150€: normalment es perd més
quantitat que no se’n guanya). Total de guanys per al casino: 52.500€ - 6.000€ = 46.500€. Per una tarda-nit
no està malament, oi? Això sense comptar les despeses en menjar, beure, comprar
(m’hi jugo el coll que el lloc estarà ple de boutiques i tendes de tot (roba, souvenirs,
perfums, regals, etc.), sense oblidar farmàcies (on comprar antidepressius,
calmants, vitamines vàries, etc.) i tal vegada barberia... Tot un parc temàtic amb shows de varietés, recitals d’icones de la cançó
(amb el Tom Jones del moment, carregat de lluentons), focs d’artifici cada tres
per quatre, ni que sigui per celebrar que és dilluns, i tot el desplegament que
faci falta per generar la gran bombolla de l’autocomplaença de ser o de creure’s
nou ric, ni que sigui per unes hores.
Bé, no voldria semblar més moralista del compte. És cert que
la virtut és un afer privat, i que si algú es vol estimbar, té tot el dret a
posar-hi mitjans i fer-ho. Ara bé, és
igualment cert que en aquesta vida gairebé tot té efectes col.laterals. El cas
de l’Eurovegas (el nom que sembla li volen donar: seria una exclusiva en el
vell continent), estarem d’acord, és un cas bastant flagrant. I no parlo només
de que un tros de plana fèrtil, d’horta (vega no vol pas dir altra cosa) deixi
de ser-ho, sinó de l’impacte que tindrà sobre totes les poblacions circumdants (Castelldefels,
Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat). Com si el Barcelonès no estigués ja saturat
de polígons, grans superfícies, parcs logístics, autovies, carreteres,
cinturons, enllaços de tota mena i mida. Però no importa i no m’enganyo: els
alcaldes dels municipis propers segur que estan encantats amb la perspectiva de
tenir la macrofira kitsch, el Sodoma i Gomorra de butxaca a les portes de casa.
D’acord, però això no treu que si fóssim un país d’autèntica
democràcia, una “instal.lació” (200 hectàrees deuen ser uns 300 camps de futbol,
poca broma) així seria objecte de referèndum, com a mínim per part dels
habitants del terme municipal on es pensés ubicar. Els cantons suïssos voten
per coses de molta menys envergadura, no veig perquè aquí es deixa
exclusivament en mans dels polítics la creació de tota una ciutat, sorollosa, insostenible,
lletja a matar, vulgar i improductiva (vendre patates fregides i buidar les
butxaques de la gent no és exactament ser productiu).
Però no vivim a Suïssa,
vivim en una comèdia on qui no és corrupte, és insensible, i qui no és
insensible ni corrupte és covard. Diferent seria si la proposta aquesta hagués
figurat en el programa electoral del partit al govern. No em consta que sigui
el cas, per tant haurien de tenir la decència de sotmetre a consideració i votació de la
població, almenys de la més directament afectada. No he llegit en lloc que
pensin fer-ho. És allò de “et faig confiança absoluta, fes el que vulguis, el
que creguis convenient” (i gràcies per seguir deixant-me dormint): la dimissió
total, per part del votant, i per extensió del ciutadà en general, de la pròpia
responsabilitat cívica. Tanmateix, sempre
quedarà el recurs de queixar-se a la Conselleria de jocs, apostes i estafes
(amb o sense consentiment... a posteriori). Tot del poble, per el poble, per al
poble. Faltaria més. 0, guanya la banca!
