Fa tres dies el director de cine
Theo Angelopoulos va ser atropellat mortalment per una moto que anava distreta.
Va passar als afores d’Atenes, al Pireu, en una d’aquestes avingudes amples de
polígon industrial... Sembla que el seu cos va estar esperant a l’asfalt durant
tres quarts d’hora abans no arribés l’ambulància. Tot plegat una suma de cruels
ironies del destí. Per començar el conductor de la moto era un policia de paisà; algú, en principi, atent i complidor de la norma (d'acord, lo seu potser
era la balística i no l’ordre viari, però tot i així...). La segona ironia, elevat ja a la categoria de sarcasme, va a compte de l’ambulància:
les dues primeres es van quedar en l’intent car estaven avariades, i no va
ser fins a la tercera que la cosa va engegar. Es dóna la circumstància (que
podria sumar-se com a ironia número tres), que Angelopoulos, estava prenent
localitzacions per a The other sea, la
pel.lícula que estava posant en marxa sobre la crisi grega, els seus estralls i
els seus responsables. Havia de ser una mirada popular, la percepció de la cosa
i del seu patiment per part de la gent del carrer, que es diu. No són pocs els que justament relacionen la seva mort amb la crisi i les ambulàncies. Sembla
pertinent fer-ho.
Fent un salt en el temps, no he pogut evitar recordar l’escena de Z, la pel.lícula de Costa-Gavras en que el protagonista (un polític, un intel.lectual, no recordo si també parlamentari, paper interpretat per l’Yves Montand) és assassinat en un fingit atropellament (era un cotxe o una furgoneta tricicle?). Era una història basada, malauradament, en fets verídics ocorreguts a l’època de la Dictadura dels Coronels. No sembla que estiguem en aquest cas: a la gent que emprenya massa se la pot tal vegada atropellar, però sempre amb cotxe o tricicle (que tenen estabilitat, aquest darrer ja una mica justeta), mai en moto, que és massa incert i exposat (de fet, el motorista va acabar també a l’hospital, però ja deu estar sortint-ne).
Fent un salt en el temps, no he pogut evitar recordar l’escena de Z, la pel.lícula de Costa-Gavras en que el protagonista (un polític, un intel.lectual, no recordo si també parlamentari, paper interpretat per l’Yves Montand) és assassinat en un fingit atropellament (era un cotxe o una furgoneta tricicle?). Era una història basada, malauradament, en fets verídics ocorreguts a l’època de la Dictadura dels Coronels. No sembla que estiguem en aquest cas: a la gent que emprenya massa se la pot tal vegada atropellar, però sempre amb cotxe o tricicle (que tenen estabilitat, aquest darrer ja una mica justeta), mai en moto, que és massa incert i exposat (de fet, el motorista va acabar també a l’hospital, però ja deu estar sortint-ne).
Sols li havia vist un film, La
mirada d’Ulisses, amb un Harvey Keitel d'ulls plorosos intentant recuperar un manuscrit o no sé
exactament què i endinsant-se en un periple per l’horror de la guerra dels Balcans. No me n'ha quedat res, mea culpa, llevat del moment en que una família és
assassinada a la vora d’un riu, un dia de boira, perquè diuen el que no s’ha de
dir (a uns soldats serbis, pensant-se que són bosnians). El realisme, la
tràgica banalitat de la cosa em va colpir i no ho he oblidat.
En fi, que la crisi grega es
quedarà sense una veu crítica, i sense la seva potser millor pel.lícula. El fat i l’imperatiu pressupostari se’ns enduen un
símbol, una mirada local i universal. Un petit gran desastre per a tots,
començant pels grecs. Theo, ves amb el teu nom.
