Mires els vídeos
promocionals de l’empresa de Rann Safaris, l’empresa contractada repetidament
pel Rei per anar a caçar paquiderms i altres bèsties, i et quedes admirat de lo
magnífics que són aquests animals que anomenem elefants. Que tota aquella
força, aquella potència majestuosa, terrible, superba, quedi reduïda a una
simple muntanya de carn inerta amb un sol tret al cap és un fet innoble, un
espectacle degradant. Es passa del sublim (l’elefant desplegant tota la seva
abassegadora puixança) a veure, en un segon, desplomar-se ridículament tota
aquella massa de carn ja privada de vida. Carn que quedarà allí per a
satisfacció de les hienes, els xacals i els voltors (no sé en quin ordre), ja
que em costa imaginar que enviïn en plena sabana cap camió ploma a recollir el
cadàver o que es practiqui un especejament in situ i s’enduguin els trossos dins d’un furgó
frigorífic... Queda per veure que es fa amb els ullals: se’ls queda el client?
Entren dins del mercat negre del vori?
Un tal Jeff Rann, el
curt de gambals que dirigeix Rann Safaris, parla de la necessitat de controlar
la població d’elefants. A Botswana sembla que hi ha la població d’elefants més
gran de l’Àfrica; he llegit que es calcula que n’hi ha 120.000. Està molt bé, i
potser sí que són molts, massa, però per què enlloc de posar-los en el punt de
mira de gent decadent com en Juan Carlos i altres adinerats (subvencionats o
no), no els desplacen a d’altres països africans on el nombre d’elefants ha
baixat en picat? Segur que és complicat i car, però això almenys tindria
sentit. A tot l’Àfrica subsahariana potser no hi ha ni el 10% dels elefants que
hi havia fa un segle; a pràcticament un animal en vies d’extinció. Però els
diners manen, i els clients, la majoria nord-americans i espanyols, sembla
(entre el quals no pocs afamats toreros) necessiten satisfer la seva inveterada
(invertebrada?) crida a la sang.
Una altra qüestió,
igualment interessant, seria la de saber com s’ho va fer, com es va fracturar el
maluc (manera eufemística de parlar d’allò tant d’avi de rompiment del coll del
fèmur?). Sembla que va ser de matinada. Cal imaginar que baixava o pujava unes
escales en poca llum per a fer una visita de cortesia (a la mestressa de la
casa o a alguna de les seves assistentes), que simplement volia sortir a
prendre l’aire al clar de lluna o a buscar un got de llet (de búfala tal
vegada) al bufet de l’hotel sense molestar ningú, ni ajudes de cambra, ni de
camp, ni senescals, ni servei de l’hotel? No queda clar i trigarem a conèixer
els detalls, si mai hi arribem.
Portava només 4 dies de tournée... Ja és tenir mala
sort. Li espera encara una setmana de baixa, i la foto de rigor sortint de
l’hospital amb crosses. Potser ens sortiria més a compte que tingués
elefantiasi que o que vagi a caçar elefants. Quant finalment surti, el seu nét
Froilán ja serà a casa seva, tal vegada també amb crosses (després d'haver-se
disparat, com és sabut, un tret al peu, fet prou comentat i d'alguna manera
premonitori del que estava per venir. Resumint, tenim una Monarquia amb
crosses, amb matrimonis morganàtics, amb nores tirant a anèmiques, amb
estafadors, i algun Marichalar mig xalat. Sembla que no fa gaire el Rei anava
amb l’ull vermell d’un cop de puny rebut en una baralla amb l’Urdangarín i els
seus. Aquest li hauria dit alguna cosa així com que no havia fet res que no
hagués vist fer abans en l’entorn del Rei (les informacions del dia semblen
donar crèdit a aquesta acusació...). Podria ser que al Rei, davant d’aquest
panorama de descomposició (amb ell també de protagonista), hagués deixat
d’importar-li res: ni els simples mortals, per descomptat, ni tampoc la
institució monàrquica que li ha donat de menjar des de que va néixer.
Conscient, com dèiem, de que ja sols li queden uns quants anys de diversió,
hauria començat a passar de tot. Llàstima que en l’escaquer encara quedi una
peça vàlida anomenada Felipe de Borbón.
El que fa gràcia del Rei
és que farà cosa d’un mes va fer venir al seu palau tots els cap grossos de
l’economia del país (Telefónica, BBVA, Banco Santander, Iberdrola, Abertis,
Planeta, Gas Natural, la “Caixa”...) i els hi va dir que havien d’”arrimar el hombro”
per rellançar l’economia, per crear llocs de treball. El que no devia deixar
prou clar als empresaris reunits allí era que mentre ells havien de fer,
metafòricament parlant, un esforç laboriós, ell es reservava l’espatlla per a
una altra cosa completament diferent: per recolzar la culata del seu rifle a
l’hora de disparar sobre mamífers i aus de tota mena.
El que completa el
vodevil reial aquest és que el govern espanyol diu, amb la boca petita, que no
sabia res del viatge del Rei. Un Cap d’Estat marxant del país sense informar
ningú, fora del personal de confiança de la Casa Reial: maco... La Reina ho
devia saber, però sembla que era a Grècia, celebrant la Pasqua ortodoxa (i
aprofitant segurament per demanar perdó pels pecats del seu marit). Al PP li ha
caigut un marró considerable: salvar la Monarquia. El “bochorno” que estan
passant ha de ser intens... El millor és el que hores d’ara deuen estar pensant
del Rei i dient-ne en petit comité, els seus partidaris: “¡Será cretino, el
tío!”, “¡Sólo nos faltaba esto...!”, “¡A quién se le ocurre!”, “estará ya
majareta...” Per moments sembla que els únics partidaris incondicionals d'en
Joan Carles són el Conde Godó i els seus sequaços (l'editorial de José Antich i
l'article de Jordi Barbeta així ho demostren). Sigui com sigui, és clar que als
monàrquics, més enllà de les seves esgarrapades d'autodefensa, no els hi tocarà
més remei que intentar superar la vergonya aliena i el mal tràngol polític
posant les esperances en el príncep Felip. L’abdicació en favor seu sembla que
està cantada. Moment històric interessant. Més monarquia o III República? 30 ó
40 anys de felipet (més del mateix, la Never-ending
story de sempre... quin
rotllo) o una república presidida per un sonat com l’Aznar? No sé què és
pitjor. Jo més aviat m'inclino per la secessió... republicana o monàrquica? No
sé; casolana, en tot cas.
