L’altre dia vaig pescar una noticia d’aquelles
que et criden l’atenció. La fotògrafa novaiorquesa Sally Davies porta més de
dos anys (la noticia parla de 730 dies) fotografiant una hamburguesa McDonald’s
i la bosseta de patates fregides d’acompanyament que segueixen tenint pràcticament
el mateix aspecte que el primer dia. Trobo que és una d’aquelles notícies de
tombar-te de la cadira. Els dits aliments no s’han podrit i tenen, escolat
aquest lapse de temps enorme tractant-se de menjar, una aparença prou envejable.
Conta la Sally que el pa s’ha assecat i trencat, que l’hamburguesa s’ha endurit
com una pedra i encongit una mica i que les patates fregides estan gairebé
igual. Mirem les fotografies que acompanyen l’article i li donem la raó (el pa
sí que s’ha assecat però no sembla trencat; les patates fregides han perdut una mica el
seu aspecte carnós, se les veu un pèl "eixutes", però tampoc tenen mala pinta, si et descuidessis encara en
prendries una).
A mi em van educar amb la idea de que els
aliments eren béns fungibles: que es precipitaven a la descomposició amb veloç
alegria, i que sort teníem dels frigorífics. Llevat de la fruita, i no tota, els
fruits secs i les menges curades, la resta no aguantava gaire fora de la
nevera (un, com a molt dos dies, i menys si era quelcom ja cuinat i fa calor). M’he passat
la vida lluitant contra aquesta llei, contra la putrefacció (que regeix també a
l’interior del frigorífic, allargant simplement la cosa uns deu o vint dies,
segons el tipus de menjar). Resulta que he fet el préssec. Hi ha qui ha
descobert la immortalitat alimentària, dels aliments i jo sense assabentar-me'n...
Val, l’hamburguesa s’ha fossilitzat, però això no
vol dir, com afirma l’artista novaiorquesa, que hagi perdut necessàriament les
seves propietats nutricionals. És probable que aquestes estiguin en fase d’hivernació
esperant el moment oportú per desplegar el seu valor nutritiu. Cal seguir investigant. L’estalvi
energètic que es derivaria d’aquesta troballa és incalculable. Ni congelació ni liofilització ni òsties: conservació a 5 ó 10 graus i aviat a la temperatura ambient.
Ara bé, la línia de recerca més prometedora em
sembla la de buscar i trobar el pont a la matèria viva. Si s’ha aconseguit perllongar la
“vida” de la matèria orgànica morta, no veig
perquè no hauria de ser possible fer el mateix amb la matèria orgànica viva. A priori, sinó a fortiori, hauria de ser més fàcil, ja que la vida ajuda a la
vida... o no? L'eterna joventut s'amagava en una hamburguesa McDonald's, i després diuen que la vida no dóna sorpreses: incrèduls, gent de poca fe!
En tot cas, i ja d'entrada, amb el “Happy Meal Project”, nom amb
el que la Sally Davies ha batejat la seva obra d’art (consistent en donar fe de la no-desintegració del típic àpat McDonald’s, el que centenars
de milions de persones d'arreu del món prenen cada dia) la casa McDonald’s ha aconseguit una publicitat que no
s’esperava i que no hauria somiat mai. Deuen estar ben contents, i amb ànims de felicitar i recompensar la Sally Davies amb un elevat nombre de vals per a hamburgueses gratis (invitant-la a assaonar aquestes amb una salsa especialment preparada per a ella: la Sally Davies' Finition Sauce).
